PAISATGE ESQUERP/ / PAISAJE ARISCO

A la lluvia de inertes adversidades
furtivos miedos,
laberinto esperpéntico de dobleces,
de réplicas inexactas de un insomnio escurridizo.

I el paisatge esquerp

Al abrazo insólito, la mirada artificiosa
de un tiempo pretérito casi inaudito,
casi arbitrario,
sin vestigios, sin quimeras, sin penurias.

I el paisatge esquerp

De la gosadia de l’imprevisible goig
a l’ enyorada recerca d’un cau nu,
a l’ entremaliat joc d’un cos sol·lícit,
al comiat proper, indefugible, del paisatge esquerp.