PELL GIRADA

Record de silencis harmònics
al paisatge buit, indolent,
mancat de fredor al mateix temps.

Un bullici de nuesa es desperta al capdamunt,
desvetllant de mica en mica, la suor del seu cos.

Sense nom, sense paraules, sense so.

Al pit una llàgrima,
al cap uns sospirs...
Ho deixa tot per no dir res.
Res és el tot que li resta.
Li resta tot allò que és dol.

Gira el cap, arrossega els llençols
i marxa, marxa amb la sospita.

Aquest, serà el darrer cop.