Jo, Frida Kahlo.
jo, a la subtil genialitat,
al furor dels malsomnis,
a les paràboles, les fuites,
les conxorxes d’una sobtada follia.
Per un atzar de concurrències,
Allí on moren els instants
i tot plegat esdevé memòria
More el record obscur, incert,
i estúpid d’una lleugera imatge
d’un paisatge insòlit.
Sospites i pors.
Dubtes i hostilitats
Ella, retratada de dia
Ella, imperceptible en la nit
Ella que corromp formes.
Ella, que idealitza colors
Ella, la imatge.
La puresa d’una revolta,,
La feblesa d’una pell a ran del mirall esquerdat,
d’un esperit a ran del poble
d’una virtuositat a ran del dolor.
El cos esdevé, només en la penombra,
un espai de goig i de combat.
I morim plegades, dos cops,si cal,
en aquesta al·legoria,
tan inútil com necessària.
Jo, Frida.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario